e-le@rning.sí!

Com a fi del projecte, i a mode de conclusions...

Internet ens ofereix un “món ple de possibilitats” que cal anar descobrint, i el fet d’ésser tan visual, és un punt positiu afegit a la tasca de l’aprenentatge i la intervenció educativa; cal, en la mesura del possible, fer-ne d’aquesta eina, un element clau per a les noves tasques educatives i realització de projectes.

Els educadors i alumnes, hem d’aprendre que el món avança contínuament, i com a promotors de l’aprenentatge hem d’actualitzar-nos al mateix temps que les noves tecnologies; tan sols d’aquesta forma, podrem garantir un èxit rotund en la nostra tasca, i aconseguir la màxima significació a l’hora de provocar motivació per a aprendre nous coneixements.

 Què he après? De què m’ha servit?

Tot plegat és “anar a dormir sabent alguna cosa més que el dia anterior”. No parlo de conceptes, continguts, ni procediments, sinó que parlo també, d’actituds i valors, com en el meu cas, la paciencia. En aquesta activitat he treballat amb una persona adulta, molt més gran que jo, i curiosament, que té una necessitat, que jo puc ajudar a pal·liar-li, ni que sigui una mica… L’educació és això; la interacció, el feed back constant entre tots els agents educatius (incloent-t’hi els alumnes, és clar), l’aprenentatge de tots per tots. Sobretot, cal trasmetre valors quan s’ensenya, perquè no deixes de mostrar-te com un exemple, com una versió fiable del què estàs explicant, i aquest fet ha d’ésser una responsabilitat pels educadors. Com he dit, he guanyat paciencia, a l’hora d’escoltar, de respectar els ritmes d’aprenentatge, de fer les coses… Tots som diferents, i així ens hem de veure, com únics dins el nostre procés d’aprenentatge, amb les nostres possibilitats i limitacions, que podem ésser potencialitats a la llarga. He guanyat humor, eina clau per aprendre d’un mateix quan fas i no surten les coses, i a mesura d’anar fent, aconsegueixes superar-te.

Juntament amb aquest cúmul de sensacions, m’he endut eines per a treballar, recursos que sovint els tenim oblidats i són molt útils. 

Podría dir que, atenent l'avaluació incial que vaig realitzar en el seu moment...:

-          Segueixo pensant que el progres en el coneixement tecnològic i científic, és essencial per al progres econòmic, però com he dit abans, no el determina, i així ha d’ésser. El què hem de comptar, és garantir les possibilitats en la utilització de les TIC, ja que aprendre és un dret igual per a tothom.

-          Com he comentat abans, hem de saber actualitzar-nos, ja que l’educació és això; no deixar d’aprendre mai.

-          Crec que els educadors també necessitem formadors, ja que molts cops ens pensem que en sabem prou, i no és així; sempre hi ha camí per recorrer.

-          Hem de ser conscients que les noves tecnologies poden crear barreres, i com educadors, hem de lluitar per fer-ne un ús sensat i pensant en tot moment, a qui va dirigida l’activat i quines són les eines més adients per a crear nous coneixements significatius.

-          En l’avaluació incial vaig definir la Tecnologia Educativa com: un vot útil per a la nova educació, i per tant, un repte a assolir. L’objecte d’estudi és la utilització de les noves tecnologies en l’àmbit de l’ensenyament, i l’aprenentatge. Ho segueixo pensant, però potser ara diria, que la Tecnologia Educativa, és motivació, paciència, i un món ple de possibilitats que cal saber valorar.

Dit això... Només em queda mostrar-me molt contenta per tot plegat, esperar que us hagi agradat, i desitjar-vos un bon estiu, que ara sí que arriba! 

FINS AVIAT!!!