Com a fi del projecte, i a mode de conclusions...
Internet ens ofereix un “món ple de
possibilitats” que cal anar descobrint, i el fet d’ésser tan visual, és un punt
positiu afegit a la tasca de l’aprenentatge i la intervenció educativa; cal, en
la mesura del possible, fer-ne d’aquesta eina, un element clau per a les noves
tasques educatives i realització de projectes.
Els educadors i alumnes, hem d’aprendre que el món avança contínuament, i
com a promotors de l’aprenentatge hem d’actualitzar-nos al mateix temps que les
noves tecnologies; tan sols d’aquesta forma, podrem garantir un èxit rotund en
la nostra tasca, i aconseguir la màxima significació a l’hora de provocar
motivació per a aprendre nous coneixements.
Què he après? De què m’ha servit?
Tot plegat és “anar a dormir
sabent alguna cosa més que el dia anterior”. No parlo de conceptes, continguts,
ni procediments, sinó que parlo també, d’actituds i valors, com en el meu cas,
la paciencia. En aquesta activitat he treballat amb una persona adulta, molt
més gran que jo, i curiosament, que té una necessitat, que jo puc ajudar a
pal·liar-li, ni que sigui una mica… L’educació és això; la interacció, el feed back
constant entre tots els agents educatius (incloent-t’hi els alumnes, és clar),
l’aprenentatge de tots per tots. Sobretot, cal trasmetre valors quan s’ensenya,
perquè no deixes de mostrar-te com un exemple, com una versió fiable del què
estàs explicant, i aquest fet ha d’ésser una responsabilitat pels educadors.
Com he dit, he guanyat paciencia, a l’hora d’escoltar, de respectar els ritmes
d’aprenentatge, de fer les coses… Tots som diferents, i així ens hem de veure,
com únics dins el nostre procés d’aprenentatge, amb les nostres possibilitats i
limitacions, que podem ésser potencialitats a la llarga. He guanyat humor, eina
clau per aprendre d’un mateix quan fas i no surten les coses, i a mesura d’anar
fent, aconsegueixes superar-te.
Juntament amb aquest
cúmul de sensacions, m’he endut eines per a treballar, recursos que sovint els
tenim oblidats i són molt útils.
Podría dir que, atenent l'avaluació incial que vaig realitzar en el seu moment...:
-
Segueixo pensant que el progres en el coneixement
tecnològic i científic, és essencial per al progres econòmic, però com he dit
abans, no el determina, i així ha d’ésser. El què hem de comptar, és garantir
les possibilitats en la utilització de les TIC, ja que aprendre és un dret
igual per a tothom.
-
Com he comentat abans, hem de saber actualitzar-nos, ja
que l’educació és això; no deixar d’aprendre mai.
-
Crec que els educadors també necessitem formadors, ja que
molts cops ens pensem que en sabem prou, i no és així; sempre hi ha camí per
recorrer.
-
Hem de ser conscients que les noves tecnologies poden
crear barreres, i com educadors, hem de lluitar per fer-ne un ús sensat i
pensant en tot moment, a qui va dirigida l’activat i quines són les eines més
adients per a crear nous coneixements significatius.
-
En l’avaluació incial vaig definir la Tecnologia
Educativa com: un vot útil per a la nova educació, i per tant, un repte a
assolir. L’objecte d’estudi és la utilització de les noves tecnologies en
l’àmbit de l’ensenyament, i l’aprenentatge. Ho segueixo pensant, però potser ara diria, que la Tecnologia
Educativa, és motivació, paciència, i un món ple de possibilitats que cal saber
valorar.
Dit això... Només em queda mostrar-me molt contenta per tot plegat, esperar que us hagi agradat, i desitjar-vos un bon estiu, que ara sí que arriba!
